manresa.blocsciutadans.net

A L'HORA DE TANCAR ELS ULLS... - CONSPIRACIONS...

Mon, 17 Nov 2008 22:10:03 +0100

Es vertaderament trist que passem per aquest món - com passem -, un temps indefinit, i que dins d'aquest, hi hagi tant de temps per l'enuig, per l'enemistat, i que les persones, sovint tinguem un comportament com si aquí ens haguéssim de quedar per sempre... Odis, gelosies, enveges, jo i sempre jo ! Que en fa fer de bestieses l'ego ! I de vegades, és tota una vida la que passa dins aquestes males coordenades: actituds errònies i llastimoses. I tothom "te la raó" que "justifica" totes les "grans ofenses" que ens han fet, les actituds: les que siguin... Es, com dic, vertaderament trist, al nostre entorn -i de vegades també-, afectant-nos directament, com aquells germans que no s'han dit mai més res per "qüestions d'interessos", com si això fos la "clau" de l'existència, quan tanmateix, hauríem de "repetir curs" perquè hem fracassat en una o més lliçons de la vida, un suspens ! Perquè aquestes trifulgues no són sinó "guerres en petit" però tant dures, doloroses i sagnants com les guerres grans: on mai no hi ha vencedors ni vençuts. Només hi ha persones decebudes i frustrades, que no han sabut trobar l'equilibri real i objectiu per les vies de l'afecta i la noblesa, i han originat vertaders desastres i drames que han "arrossegat" a uns i altres. Per finalment descobrir, que la "felicitat" no era -i no és- això.

Cada dia o cada nit, en anar a dormir, a l'hora de tancar els ulls, què se li diu a la fosca immensa, o a la "Llum" (si hom te fe), quan la Consciència "no està tranquil·la", i "ningú garanteix" si els tornaràs a obrir els ulls ? Es una pregunta transcendent, per meditar-la. Si és que hi ha temps, és clar ! Perquè avui dia, tal i com van les coses, gairebé "no n'hi ha de temps" per les coses que -considero-, n'hi hauria d'haver... Aquest apunt es podria acabar de moltes maneres, però he escollit unes preguntes: Valen la pena els comportaments innobles ? Es pot ser "feliç" després, per més que hom intenti disfressar-ho ? Es un al·licient passar pel món així ?

Manuel Luis Tatjé

Ens han ensarronat? - De Suïssa estant

Mon, 17 Nov 2008 09:09:00 +0100

Dia si i dia també rebem alguna informació -generalment negativa- sobre el canvi climàtic, l'efecte hivernacle, el desglaç dels pols i la quantitat de CO2 de l'atmosfera. Deixant a part la postura científica o política de cadascú, és evident que la nostra generació no ha ajudat massa a fer que la terra disposi d'unes condicions òptimes. Tots, en major o menor mesura, hem col?laborat a que les coses siguin com són i crec que ningú gosarà tirar la primera pedra.Acabo de llegir el resum d'un estudi que s'ha fet per analitzar una serie de productes quotidians d'alimentació del punt de vista de l'expulsió de CO2 a l'atmosfera. Els resultats són bastant sorprenents i us en donaré tres exemples.El sucreResulta que Suïssa produeix sucre, a partir de la remolatxa, en quantitats suficients. També hi ha una certa importació de sucre produït a partir de la canya se sucre. Dons bé, segons l'estudi resulta que és més ecològic (del punt de vista CO2 ) importar un quilo de sucre del Paraguai que produir-lo a Suïssa. L'explicació és : al Paraguai, la collita es fa essencialment a mà i el subproducte que resta després d'extreure el suc de la canya, es emprat per els pagesos per cuinar, per adobar els camps etc.. Contràriament, a Suïssa la collita es fa amb tractors (que cremen gasoil) i els residus de la remolatxa no s'aprofiten i per tant es cremen a l'incineradora després de ser transportats per camió. Total, que el sucre del Paraguai tot i comptant el transport per vaixell, expulsa la meitat de gasos a l'atmosfera que el sucre suís. Les RosesLes roses de Kenya o de Equador que trobem tot l'any a les floristeries produeixen menys gasos que les roses importades de Holanda perquè la calefacció dels hivernacles holandesos és molt més contaminant que l'avió ple de flors que les transporta a les notres ciutats.Les pomesEns hem acostumat a menjar pomes tot l'any. Les que el país produeix s'han d'emmagatzemar en frigorífics durant molts mesos per tal de tenir el subministrament garantit. Una poma produida a Xile durant la seva temporada ( que és inversa a la nostra) i transportada per vaixell fins a Europa consumeix menys energia que les nostres guardades sota refrigeració mesos i mesos. L'estudi de referència l'ha fet la Universitat de Giessen a Alemanya, i ha estat corroborat per un estudi paral?lel de l'organització també alemanya Foodwatch. Que cadascú en tregui les seves conclusions i que es demani fins a quin punt tota l'informació sobre clima i derivats és certa o sona a ensarronada. Una primera conclusió és que més que cercar productes ?biològics? o regionals, ens tindrem d'acostumar com a la meva infància a consumir productes de temporada.

L'altre Cuba - De Suïssa estant

Mon, 17 Nov 2008 07:45:00 +0100

Un dels defectes més consuets al parlar d'altres indrets és el de confondre les nacions amb els governs i els governants amb els governats. Molt sovint llegim o escoltem gent amb posicions de cert nivell dir que els russos són així o que els argentins són aixà, per donar dos exemples. La realitat és sempre diferent i només amb un cert esforç podem fer-nos una idea més certa de cada lloc ja que l'informació que rebem ens desinforma més que no pas ajuda. Cuba és un del exemples més clars de desinformació sobre la gent, sobre el poble, principalment degut al rebuig de la majoría a la manera de governar dels castristes . He fet cinc viatges a Cuba, en part professionals i en part de vacances. Val a dir que, contrariament a la massa turística europea, només he passat un dia a Varadero, ja que al meu entendre no mereix molt més per ser el lloc menys cubà de tots. A cada viatge he llogat un cotxe i he recorregut l'illa al meu aire, parlant amb la gent i aprenent a conèixer els seus problemes (que són molts), les seves il·lusions (que són infinites) i les seves esperances (que no s'han esgotat malgrat tot). També he tractar, per raons de feina, amb molts tècnics i funcionaris del sector tèxtil i fins i tot he donat una conferencia al Ministerio de la Industria Ligera a l'Havana. Dic tot això per donar a entendre que puc parlar amb una certa propietat d'alguns aspectes cubans molt més que els que han visitat l'illa amb programes estandarditzats d'agència de viatges.Les meves aficions han fet que també contactés molts artistes pintors i gravadors a l'Havana, i puc dir que és una de les experiències més gratificants. Algun dia en parlarem amb més extensió peró serveixin avui uns petits detalls per començar. La manca de mitjans materials (paper, teles, pintures, llàpissos...) és permanent i és admirable com aconsegueixen produir obra. Les limitacions a viatjar fora del país tampoc ajuden ni a la seva promoció comercial ni a la seva formació mitjançant contactes amb artistes de fora. L'escassa llibertat per exposar temes amb càrrega social o política és, sens dubte, un greu problema que no afecta només els artistes sinó a tothom .I malgrat tot això, les ganes de sobreviure, de crear, d'expressar-se i fins i tot d'ironitzar és palesa i ens dona a nosaltres, que disposem de tot el que a ells manca, una lliçó de voluntat i de fermesa. Tal com he dit, en parlarem en un altre moment. Avui, il·lustro aquestes ratlles amb una obra de l'amic Eduardo Abela, nascut a l'Havana el 1963, i que porta com a títol : ? Somos un país bloqueado, coño!?.

MISSATGES MISTERIOSOS - A MANRESA NO HI FAN RES...

Sat, 15 Nov 2008 18:14:00 +0100

Com podreu veure a les fotos adjuntes els últims dies han aparegut uns misteriosos missatges sobre algunes parets del Carrer del Cos. Aparentment escrits en Xinés. A dia d?avui uns quants han estat arrancats, suposo que degut al cabreig que ha produït a algun veí, al no comprendre el significat encriptat d?aquests cartells. Però a cas l?art mols cops no és incomprensible i ningú amb dos dits de front gosa destorbar-lo? .

TERRORISME SONOR - A MANRESA NO HI FAN RES...

Sat, 15 Nov 2008 17:41:00 +0100

Em trec el barret altra vegada. Els del Vermell estan fent una tasca enorme per mantenir viva la petita escena underground manresana. Aquest cop es treuen de la màniga el Primer Festival Noise de Manresa. El cartell d?avui dissabte és: JAHBITAT + NARWHAL + SUMMER RECREATION CAMP. Tots ells grups de primera línea dins l?escena de l?electrònica experimental i els sons més extrems. Només per a orelles curtides i gent de ment oberta. No us deixeu els taps a casa!Ah i diumenge GAMEBOMBING. Aquests folls creen música a traves del so de 8 bits que treu la consola portàtil més famosa del món, la Gameboy. Sonoritats minimilalistes però amb molt d?enginy.Lloc: El VermellData: Dissabte 15 i diumenge 16 de novembre a les 01:00h i a les 19:00h. Preu: GratuitPer + info a clica aquí I AL MARÇ LIDIA LUNCH AMB LES AUS!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Elogi de la maduresa - De Suïssa estant

Sat, 15 Nov 2008 08:08:00 +0100

Avui , excepcionalment,seré jo el tema del blog. Resulta que demà dia 16 és el meu aniversari . Farà 66 anys que vaig néixer al carrer d'Urgell de Manresa. D'acord, no és cap edat com per anar pel món traient pit perquè avui dia, gràcies al avanços de la medicina, la higiene i el confort, la gent viu molt més anys que fa dues o tres generacions. Peró és ja una edat respectable i que he tingut la sort d'assolir en un estat de salud tant bo que si fos supersticiós em faria tocar fusta. L'aniversari és un bon moment per recordar tots els que he conegut i estimat i que ja no estan al meu costat. Els meus avis, el meu pare, la meva germana, cosins, oncles, sogres,la llista és llarga. I també alguns amics, companys d'escola, d'estudis, de professió tant de la nostra Manresa com de Barcelona o Suïssa. Amics de la meva edat que han marxar molt abans que jo i que en un dia com el demà recordaré especialment, i em mancaran. Sens dubte, tot això entre dins d'un àmbit molt personal, molt important per cada un de nosaltres però intranscendent si ens ho mirem amb perspectiva general. Tal com es diu comunament la vida continua. I la meva esposa, els meus fills i els meus néts , junt amb la resta de la família i els amics, permeten que fer anys sigui un motiu de molta alegria que avui jo he volgut compartir amb els pacients lectors d'aquest blog. Salut i anys per a tots vosaltres! (L' il·lustració és la meva primera foto amb 9 mesos d'edat)

Harmonitzar és difícil - De Suïssa estant

Thu, 13 Nov 2008 08:34:00 +0100

Un estat federal com Suïssa es caracteritza per donar a cada ?estat federal? (en el nostre cas ?cantó?) facultats per regular a la seva manera totes les funcions que l'estat no assumeix. Dit amb altres paraules, i seguint l'esperit de la Constitució, els cantons disposen de molta força legal per decidir sobre assumptes importants i variats. Un d'ells és l'educació. Com que Suïssa disposa de quatre idiomes oficials, l'educació s'ha organitzat de manera diferent segons la zona lingüística. El problema es posa quan les diferencies són molt grans entre cantons amb el mateix idioma ja que això dificulta, entre altres inconvenients, l'adaptació del escolars en el cas de que els pares canvien de cantó.L'any 2004, la Conferencia Nacional de Directors Cantonals d'Ensenyament va proposar una estratègia nacional denominada ?HarmoS? per tal d'harmonitzar l'ensenyament obligatori a tot el territori suís, de manera que la durada, les metes i els mitjans de l'ensenyament siguin per a tots iguals. Sembla una decisió lògica, peró ha trobat per part de certs partits a nivell cantonal molta oposició. Un dels defectes de la ?cantonalització? és el fet de que ningú vol perdre poder de decisió i per tant augmenten les diferencies entre cantó i cantó. El HarmoS proposa els camps obligatoris on s'ha de concordar per a tot el país : - Idiomes . La llengua de la regió, una segona llengua nacional i una tercera estrangera.- Matemàtiques i ciències naturals- Ciències socials i de l'esperit- Musica, art i creativitat- Moviment i salutTambé especifica la durada del ensenyament obligatori : L'escola primària, que inclou el Kindergarten té una durada de 8 anys. L'ensenyament secundari, tres anys. Per a cada etapa està previst que ? segon la capacitat i la maduresa de cada alumne- es pugui accelerar o frenar la durada.Tot això és molt bo sobre el paper i gairebé tothom ho accepta peró la gran polèmica ha sorgit amb l'edat de començar l'ensenyament. La llei diu que l'escolarització començara l'any escolar en el que l'infant compleixi els 5 anys d'edat. Per tant es pot donar el cas de que un nen de 4 anys i un o dos meses tingui de ser escolaritzat, cosa que ha alarmat els contraris a la llei. En realitat, el nen de l'exemple començaria a anar al Kinder, cosa que ja succeeix a molt països d'Europa. Alguns cantons ja l'han aprovat, el de Lucerna l'ha rebutjat, i d'altres preparen les votacions. Justament el dia 30 de Novembre tindrà lloc un referèndum per la HarmoS en diversos cantons i en el seu moment ja informaré dels resultats. Els oposats a la nova llei fan una campanya plena de emocions i errades que ha arribat a punts de mal gust i fins i tot il·legals, mostrant nens petits somicant, com si la nova llei els maltractés. Vegeu parcialment un anunci del diari d'avui. Mal argument per una votació importantíssima per les generacions futures.

La lliçó del senyor Klaus - De Suïssa estant

Wed, 12 Nov 2008 05:27:00 +0100

L'any 1970 vaig viatjar per primera vegada a Mèxic, per raons professionals. En les meves visites a diverses empreses del sector tèxtil, em va acompanyar el que llavors era el nostre representat, el senyor Adolf Klaus, suís amb uns 30 anys de residència a Mèxic i persona molt coneguda en l'àmbit professional. Una de les primeres empreses que vaig visitar estava a punt de comprar una nova instal·lació i nosaltres érem uns del seleccionats com a possibles proveïdors. Vaig ser rebut per el Director General i copropietari i una vegada fetes les presentacions, em va demanar que l'hi expliques les característiques de la nostra proposta en funció de les seves necessitats. Podeu imaginar amb quin fervor vaig exposar el producte i amb quina energia de principiant professional m'expressava. Després de gairebé una hora de parlar, amb dues o tres intervencions del client per demanar alguna precisió i amb un mutisme absolut del senyor Klaus, vaig pensar per a mi que havia fet un bon treball i que mereixia emportar-me la comanda. El client em va agrair la meva exposició i dirigint-se al senyor Klaus l'hi va dir : ?Señor Klaus, ¿es ésta la máquina que nos conviene?. El senyor Klaus va respondre : ? Sin ninguna duda creo debe comprarla?. Davant l'afirmació rotunda del representant, el client em va donar l'acord de compra i després de parlar d'alguns detalls i arrodonir el preu, la comanda va ser signada. Al vespre, a l'habitació de l'hotel, vaig repassar el treball del dia i em vaig irritar i alegrar alhora per la comanda que he comentat. Sobretot em preguntava que com és possible que després de fer una explicació tan detallada el client decidís fer la compra gràcies a l'opinió positiva del representat, amb l'agreujant que ningú ignorava que ell cobraba comissió. Immediatament vaig veure el perquè i vaig aprendre la lliçó : els trenta anys de treball a Mèxic del senyor Klaus, la seva competència tècnica , el seu tarannà i la seva personalitat havien fet d'ell un referent dins del sector i per tant la seva paraula era definitiva per complementar el meu treball i que la seva honestedat l'hauria portat a inclús desaconsellar o a matissar la meva proposta. En aquell moment, a l'habitació del hotel a Mèxic, em vaig proposar que algun dia jo arribaria a ser professionalment ? el senyor Klaus?. (Il-lustració: Manel Marzo-Mart)